El COPIB ha defensat la inclusió dels/de les professionals de la Psicologia educativa en els equips docents del sistema educatiu de Balears en l'escrit d'al·legacions/consideracions al Decret d'Educació Inclusiva que prepara la Conselleria d'Educació i que ha traslladat durant la fase d'informació pública de la norma, d'acord amb la resolució de la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, de 8 de novembre de 2022.
El Col·legi sustenta la seva petició en les necessitats que queden recollides al llarg de tot l'articulat, per concloure que l'aportació dels/de les psicòlegs/ogues educatius/ves no només és necessària, sinó fonamental per aconseguir una escola inclusiva de qualitat en la qual s'atenguin les necessitats de tot l'alumnat en la societat del segle XXI.
Entre els arguments que esgrimeix el COPIB a favor dels/de les psicòlegs/ogues educatius/ves, destaca que perquè un alumne o una alumna aprengui cal que pugui fer-ho des del benestar físic, emocional i social. Per això, indica, "l'entorn educatiu ha d'afavorir l'aprenentatge d'habilitats de comunicació assertiva, ensenyar a l'alumnat a gestionar les emocions, a empoderar-se, a desenvolupar les seves habilitats potencials, a incrementar la seva motivació i la seva participació... ". Assolir aquestes competències per a la vida és un treball fonamental "en el qual no concebem que s'exclogui al psicòleg/oga educatiu/va ja que disposen de les eines necessàries i específiques per a assessorar, impulsar i acompanyar els processos d'aprenentatge significatius, respectant i considerant les condicions i característiques de cada alumne i alumna", assenyala.
En l'escrit d'al·legacions, el COPIB recorda que, malgrat que actualment hi ha professionals de la psicologia educativa que exerceixen com a orientadors educatius, en moltes ocasions aquesta figura està assignada a professionals que no tenen formació en psicologia o en psicopedagogia i que no tenen els coneixements necessaris per fer front a les necessitats actuals de la comunitat educativa (famílies, docents i alumnat).
Per aquest motiu, demanen que l'ordre que reguli l'estructura i el funcionament dels serveis d'orientació educativa, social i professional, especifiqui la formació d'accés dels/de les professionals i les funcions corresponents; i que els recursos personals s'ajustin a les necessitats reals dels centres educatius per poder aplicar models preventius que afavoreixin el benestar físic, emocional i social dels/de les alumnes.
Entre les necessitats manifestes de l'alumnat que el COPIB recull en el seu escrit destaquen, per exemple:
- Les dificultats cada vegada més esteses de relacionar-se i comunicar-se entre iguals de forma constructiva i satisfactòria (assetjament, ciberassetjament, violència per resoldre conflictes, models familiars desadaptats...)
- La manca de gestió emocional dels menors i joves: poca tolerància a la frustració, poca motivació, problemes emocionals lleugers i greus que dificulten les condicions per assolir aprenentatges competencials i significatius
- L'increment de conductes autolítiques, intents de suïcidi, trastorns de la conducta alimentària i altres problemes de salut mental que s'han incrementat en els últims temps i que posen també de manifest la manca d'educació emocional -que consideram s'ha de treballar de forma explícita en programes i projectes- i/o una imitació inadequada. Des del Col·legi matisen que, si bé aquestes problemàtiques són tractades amb freqüència des de Sanitat, un pes important del tractament recau sobre els centres educatius que han d'acompanyar i atendre a diari aquest alumnat, sense comptar amb personal degudament preparat
- La varietat de perfils neurodivergents, que avui dia existeixen en la nostra societat i en les nostres aules per als quals es requereixen recursos d' ensenyament-aprenentatge específics i ajustats a les característiques específiques
- L' afectació emocional general de docents per sobrecàrrega, manca de recursos, conflictivitat, manca de seguiment de la normativa recollida en els plans de convivència a les aules i manca de suport de les famílies a la tasca docent
- El mal ús de les tecnologies que fan molts dels nostres menors
- Dificultats de l'alumnat en el seguiment/compliment de normes i límits, la qual cosa constitueix una important barrera per a l'aprenentatge
- La necessitat que les famílies es comprometin en el seguiment de la normativa dels centres i de poder impulsar aquest seguiment en els seus fills/es per afavorir el desenvolupament integral i específicament els aprenentatges competencials i seguiment de metodologies participatives inclusives
- La necessitat de l'existència de models preventius que fomentin estils de vida saludables i permetin el desenvolupament integral de l'alumne en detriment de models reactius que és el que ara s'està aplicant a les nostres escoles
