Entrevista amb Natalia Seijo: "La persona aprèn a somatitzar com a manera de sobreviure"

Publicat el 13 de Febrer de 2018

Un terç de les persones que visita diàriament la consulta d'un facultatiu generalista presenta símptomes que mèdicament són inexplicables. En l'actualitat, el 20% de la població es veu afectada per trastorns psicosomàtics, un tipus d'afecció en la qual el pacient sofreix símptomes físics significatius que li provoquen una angoixa i una incapacitat reals, però que no es corresponen amb les proves mèdiques que es realitzen ja que en la majoria dels casos estan relacionats amb problemes psicològics. Amb l'objectiu de dotar als psicòlegs i psicòlogues de les Illes d'eines que garanteixin un abordatge professional adequat, que afavoreixi el restabliment de la salut general de pacient que sofreix aquest tipus de trastorns, la psicòloga i especialista en la matèria Natalia Seijo impartirà a Palma el curs ‘L'abordatge terapèutic dels trastorns psicosomàtics ’, el proper 9 de març.

Quina incidència tenen en la consulta dels psicòlegs/ogues els casos de persones que acudeixen amb un trastorn psicosomàtic?

De mitjana, cada dia, un terç de les persones que consulten al metge de capçalera presenten símptomes que mèdicament es consideren inexplicables. Aquests trastorns es donen en el 20% dels pacients. Habitualment aquests pacients eren tractats amb medicació a través d'ansiolítics i antidepressius. La falta de professionals en el camp de la psicologia que tractessin aquests trastorns feia més dificultosa la derivació no obstant això a mesura que el camp d'especialistes en psicologia que tracten aquests trastorns és més freqüent es facilita cada vegada més un tractament específic i efectiu.

Els factors psicològics semblen ser determinants en aquest tipus de trastorns. Però, quin tipus de factors/causes són els que solen desencadenar-los?

La tendència a somatitzar sol originar-se en la infància, on probablement hi ha una figura d'aferrament que tengui la mateixa tendència a la somatització. Per modelatge, el nin/a aprèn a canalitzar les emocions, frustracions a través del cos com una manera de traduir el malestar que no s'expressa d'una altra manera. Els factors solen ser bio-psico-socials perquè solen ser múltiples les causes que els poden provocar. No obstant això, es poden veure a nivell clínic que el trauma d'inclinació i les experiències adverses de vida estan molt relacionades amb aquests trastorns. La persona aprèn a somatitzar com a manera de sobreviure, no troba un altre canal per fer-li front a aquests esdeveniments o esdeveniments traumàtics. Serien aquells que en els que s'ha vist relació entre l'experiència traumàtica amb el psicosomàtic com les cistitis recurrents i els abusos o com les dermatitis i el trauma d'aferrament o un dol o una mala notícia que sobrepassi la finestra de tolerància de la persona pot desencadenar una malaltia autoimmune.

Preval un perfil tipus més vulnerable a sofrir trastorns psicosomàtics?

Els patrons de conducta més vulnerables de patir trastorns psicosomàtics serien els tres clàssics en els quals es parlen en la literatura quan ens referim a aquests trastorns.

Persones amb patró de conducta tipus A: Serien aquelles amb un constant afany per aconseguir metes establertes, tendència a la competitivitat, una alta motivació d'assoliment i una tendència a la realització precipitada de tot tipus de funcions, tant físiques com a mentals. Aquest patró està molt relacionat amb problemes cardiovasculars.

Persones amb patró de conducta tipus C: Aquest patró es caracteritza per la inhibició d'emocions negatives i la presència de trets depressius. Són persones amb baixes conductes d'hostilitat i la seva tendència és a l'acceptació dels esdeveniments vitals negatius. Aquest patró està associat amb l'evolució del càncer una vegada que ha aparegut i malalties cròniques.

Persones amb patró tipus D: El patró de personalitat tipus D, que va ser descrit per Denollet et al. (1996) i empitjoraria l'evolució de problemes cardíacs. La lletra “D” prové de la paraula “distressed”, que significa “angoixat”. Es defineix com una combinació entre la tendència a la inhibició social i a sentir emocions negatives, com a tristesa, irritabilitat i preocupació. Aquest patró està també relacionat amb problemes coronaris.

Els trastorns psicosomàtics són trastorns dissociatius?

El més adequat és dir que en aquests trastorns és freqüent trobar dissociació com una de les bases en les quals cal centrar el tractament. Té sentit que així sigui ja que en la pròpia definició d'aquests trastorns, apareixen símptomes d'origen mental que es transformen en símptomes físics i que la persona, en la majoria dels casos, no pot associar. Com ocorre per exemple en el trastorn conversiu en el qual allò pertorbador a nivell cognitiu es transforma en malaltia física i on el cos pot arribar a ser sentit com a aliè. De manera que si el cos no és sentit com a propi es dissocia tot allò que la persona no pot tolerar com poden ser; la por i/o el dolor a la pròpia malaltia.

Existeix una classificació per a aquests trastorns?

Aquests trastorns estan classificats en el DSM V i el CIE-10. Aquestes classificacions inclouen els següents trastorns somàtics i els relacionats que ho componen: trastorn de conversió; trastorn de somatització; trastorn hipocondríac; disfunció vegetativa somatomorfa; trastorn del dolor somatomorf persistent; altres trastorns somatomorfs com a ‘globus histèric’ (sensació de tenir alguna cosa en la gargamella que causa incomoditat i preocupació a la persona), torticoli psicògena, alopècia, dermatitis, èczema, etcètera.

Per què recomanaríeu assistir al curs?

Animaria als professionals a assistir al curs per aprendre a treballar amb aquests trastorns que apareixen amb freqüència en les consultes i centres de psicologia no solament com el trastorn complint els criteris diagnòstics sinó també com diagnòstic associat d'altres trastorns com són; els trastorns dissociatius, trastorns alimentaris en l'estrès posttraumàtic, trastorns d'ansietat, depressió, TOC… i és necessari treballar. En la meva experiència com a supervisora de clínics/ques veig amb freqüència la dificultat que apareix en el tractament d'aquests trastorns, en moltes ocasions per desconeixement a l'hora de reconèixer-los i en altres per desconeixement de com abordar-los i fer un pla de tractament adequat.

Més informació sobre el curs a: http://www.copib.es/cursos/20180309MA%20/labordatg...