Entrevista a M. Lourdes Fernandez: "Les persones amb capacitats diferents a les d'un adult sa tenen més probabilitats de patir una desestabilització important davant d'una situació d'emergència"

Publicat el 27 de Març de 2018

En motiu del curs 'Primers auxilis psicològics amb col·lectius vulnerables: infància, persones grans i discapacitat' que impartirà els propers dies 6 i 7 d'abril al COPIB, la psicòloga Lourdes Maria Fernández Márquez explica la importància d'aquesta formació específica. "Un curs eminentment pràctic on no només s'adquiriran coneixements, sinó que s'aprendrà també a saber fer, coneixent no tan sols el què, sinó com dur-ho a terme".

- Per què un curs de primers auxilis psicològics amb col·lectius vulnerables?

Els psicòlegs hem d'estar preparats per atendre les necessitats de tots els col·lectius que puguin patir un incident crític greu que produeixi una desestabilització emocional.

Els grups vulnerables constitueixen una amalgama molt heterogènia de col·lectius enormement diferents entre si. El que uneix a aquests col·lectius és la situació d’inferioritat de partida que pateixen a l'hora d'enfrontar-se tant a les situacions quotidianes com a les excepcionals de la vida.

Les persones amb capacitats diferents a l'adult sa seran les més vulnerables davant d'un esdeveniment de gran impacte i, per tant, les que més ens necessitaran atès que tenen una major probabilitat de patir una desestabilització important davant d'una situació d'emergència.

Les desiguals que caracteritzen cadascun d'aquests col·lectius, faran que l'aplicació dels primers auxilis psicològics requereixi que coneguem els procediments específics.

- Quines diferències existeixen entre els primers auxilis psicològics que reben els col·lectius vulnerables que s'identifiquen en el curs dels primers auxilis psicològics que pot rebre una altra persona? Quines necessitats específiques d'atenció s'han identificat en aquests col·lectius?

Si experimentar un succés crític ja pot ser alarmant i angoixant per a qualsevol, quan parlam de persones que tenen una capacitat de gestió de la situació menor, l’experiència empitjorarà notablement.

El nivell de risc percebut dependrà de l'avaluació que la persona faci de la pròpia capacitat per enfrontar el perill sorgit i, per tant, les reaccions emocionals seran més intenses com més gran sigui la consciència de no tenir la capacitat suficient per afrontar o superar la crisi.

Si es té una discapacitat, la percepció de gravetat de la situació és molt més gran i, per tant, les reaccions emocionals seran molt més intenses, la incertesa i la por molt més reals.

A més a més, els escenaris poden ser molt diversos, cadascun d'ells amb les seves característiques específiques d'actuació. Per exemple, les prioritats i la intervenció no serà la mateixa en un accident de trànsit que en una evacuació o a un alberg temporal.

- Quines habilitats ha d'aprendre a manejar o ha de controlar un/a psicòleg/oga per oferir una atenció adequada a aquests col·lectius en una situació d'emergències?

Els psicòlegs que facin la intervenció sempre tendran present durant tota l’actuació la possibilitat d'estar interactuant amb una persona amb capacitats diferents quan detecti dificultats de comunicació o mobilitat (per exemple, dificultat idiomàtica, auditiva, mobilitat, etcètera).

Això serà senzill quan l'incident es produeixi a llocs característics com ara residències, col·legis o centres d'atenció especialitzada. La dificultat radicarà en llocs mixtes (habitatges, locals públics, etc.).

El psicòleg ha de ser capaç de treballar amb tot tipus de discapacitats ja sigui cognitiva, motora, visual, auditiva o d'un altre tipus.

-Supòs que depèn de les reaccions. Quin tipus de respostes són les més comunes en aquests col·lectius?

Un determinat comportament o reacció serà considerada normal o problemàtica segons una complexa interrelació entre el que la persona fa, la situació, el lloc, com s'interpreta o quin significat se li dóna a com actua.

Poden succeir reaccions dissocia'ls o desafiants que abasten un rang de comportaments anormals d'una intensitat, freqüència i durada que comporten una alta probabilitat de posar en perill la integritat física del subjecte o la dels individus del seu entorn (per exemple, autoagressivitat o heteroagressivitat ) o bé, sense constituir un risc per a l'individu o l'entorn i sense tenir un caràcter antisocial, impliquen un greu perill com ara la passivitat, la inacció, la paràlisi o amagar-se, el que pot motivar una no atenció per part dels intervinents.

Així mateix, els tempos de reacció, la mobilitat, les vies d'evacuació, el nombre d'efectius a intervenir i altres variables s’han de tenir en compte

Els psicòlegs haurem d'aconsellar als gestors de les emergències, als intervinents i en els plans de prevenció sobre el comportament esperat per les persones amb capacitats diferents en aquestes circumstàncies, així com les necessitats especials que requeriran mentre duri la situació de crisi. D'altra banda, en les tasques de prevenció, una part de la nostra missió és el suport als col·lectius vulnerables, a estar preparats per aquest tipus de contingències tenint en compte la discapacitat específica i les opcions amb les quals compten, entrenar-los i preparar-los per a possibles emergències als seus entorns.

-Quins obstacles poden sorgir si no es controlen aquestes estratègies d'intervenció? 

Hi hauran barreres importants que dificultaran el nostre treball: una major intensitat emocional, problemes cognitius, de comunicació, de conducta desajustada o mobilitat entre d'altres, i haurem d'estar preparats per afrontar-los tots.

En l'atenció poden sorgir multitud de dificultats que podrien posar en risc també la vida de l'afectat o de l'intervinent. Des de no poder explicar-nos el que els està succeint fins no entendre o recordar les instruccions que els donam, passant per demanar-los que facin coses que tot i que semblin senzilles no li són possibles realitzar. A més a més, hem de tenir en compte que l'estrès empitjorarà les condicions mèdiques que puguin estar patint, per la qual cosa no hem d'oblidar que han de rebre una revisió mèdica encara que no hi hagi lesions físiques aparents (hipertensió o alteració del sucre per exemple). La continuïtat en la medicació que estiguin prenent serà una altra de les coses importants que no podem desatendre.

- Per què recomanaria assistir al curs?

En aquest curs, els psicòlegs aprendran d'una forma pràctica a donar la millor assistència possible al col·lectiu que més ens necessitarà en una emergència: infants, ancians o persones amb diferents tipus de discapacitat.

La supervivència durant un desastre ha de dependre del compromís col·lectiu i la planificació per part de tots.