El Tribunal Suprem avala la legalitat de la col·legiació d'ofici per evitar l'exercici irregular

Publicat el 11 de Setembre de 2018

El passat mes de juliol, el Tribunal Suprem va dictar una Sentència en la qual determinava que en aquells casos en els quals la col·legiació sigui obligatòria per exercir una professió, els Col·legis poden regular el compliment d'aquest requisit d'ofici, en les situacions en les quals els professionals estiguin actuant sense col·legiar-se, i sense un acte o declaració de voluntat prèvia dels mateixos.

D'aquesta manera, el Suprem dona la raó al Col·legi d'Òptics Optometristes de la Comunitat Valenciana, confirmant la sentència emesa al seu moment pel Tribunal Superior de Justícia de València (que ja havia declarat no conforme a dret la supressió d'un paràgraf per part de la Direcció general de Justícia de la Comunitat en inscriure el reglament de règim interior d'aquest Col·legi), i desestimant així el recurs de cassació interposat per la Generalitat Valenciana a la fallada del TSJ.

Concretament, el paràgraf en qüestió resa així: “Quan una persona compleixi amb els requisits de l'article 10 dels estatuts i estigui exercint la professió d'òptic-optometristes sense estar col·legiat es procedirà a la seva col·legiació d'ofici perquè, vetllant per la garantia i seguretat dels pacients, ho exerceixi legalment i no incorri en actes il·legals”.

En la seva sentència, el Tribunal Suprem ratifica la mesura de col·legiació forçosa exercida per aquest Col·legi professional, indicant que ha d'entendre's que pertany a l'àmbit de la voluntat de l'interessat la decisió sobre l'exercici d'una professió de col·legiació obligatòria i fins i tot de continuar en l'exercici de la mateixa, però queda fora de la seva facultat de decisió l'exercici de la professió sense la corresponent col·legiació, doncs aquesta és una obligació imposada legalment el compliment de la qual queda sota la tutela del corresponent col·legi professional, que pot i ha d'exigir el seu compliment en virtut de les funcions que a aquest efecte li atribueix l'ordenament jurídic.

Així, la fallada del Suprem avala l'argumentació del Col·legi d'Òptics Optometristes, que entén la col·legiació d'ofici com l'eina més eficaç que tenen els col·legis professionals per fer complir les seves finalitats i lluitar contra l'intrusisme i la desdignificació de la professió, apel·lant a aquest efecte l'assegurar la qualitat en la prestació dels serveis i de la responsabilitat professional.

Assenyala igualment que la col·legiació d'ofici és la possibilitat que es dona als col·legis professionals per exercir la seva potestat administrativa, doncs d'una altra forma no es podria garantir la prestació d'un servei de qualitat als usuaris, i invoca la infracció del principi d'igualtat, atès que la col·legiació d'ofici es contempla en els estatuts d'altres col·legis professionals, aprovats i publicats per la pròpia Administració recurrent.

Després de la recent sentència, altres Col·legis han elogiat la fallada del Suprem, considerant que suposa una excel·lent notícia a propòsit d'un col·legi sanitari, en protegir els interessos dels pacients vetllant per la seva seguretat i garanties, i en tenir la capacitat d'adoptar mesures per evitar l'intrusisme professional i assegurar als pacients el poder ser atesos per una persona que exerceix legalment la seva professió.

La sentència es troba disponible a través del següent enllaç:

Sala de lo Contencioso-Administrativo. Sección Quinta. Sentencia núm. 1216/2018