El COPIB recorda que la violència obstètrica és una forma de violència de gènere i destaca la necessitat de protegir els drets de les dones en els serveis de salut reproductiva i d'atenció al part

Publicat el 1 de Desembre de 2020
El COPIB recorda que la violència obstètrica és una forma de violència de gènere i destaca la necessitat de protegir els drets de les dones en els serveis de salut reproductiva i d'atenció al part

Amb motiu del 25 de novembre, Dia de conscienciació sobre la violència obstètrica, el Grup de Treball de Psicologia Perinatal del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) manifesta la necessitat de visibilitzar i condemnar la violència obstètrica, una altra forma més de violència de gènere, que atenta contra la salut sexual i reproductiva de les dones i que té lloc en els serveis de salut reproductiva i en l'atenció al part.

La violència obstètrica, tan negada i silenciada, és aquella que exerceix el personal de salut sobre el cos i els processos reproductius de les dones, expressada en un tracte deshumanitzat, un abús de medicalització i patologització dels processos naturals.

A l'abril de l'any 2019, es va publicar l'informe “Enfocament basat en els drets humans del maltracte i la violència contra la dona en els serveis de salut reproductiva, amb especial recalcament en l'atenció del part i la violència obstètrica”, presentat per la Relatora Especial sobre la violència contra la dona, les seves causes i conseqüències, Dubravka Šimonović, en l'Assemblea General de Nacions Unides. En aquest informe es relata textualment:

“Com a principal organització de les Nacions Unides en l'àmbit de la salut, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va respondre als temors de les dones en relació amb l'atenció del part publicant una declaració en 2015, en la qual condemnava, rotundament, el maltractament físic, la humiliació i l'agressió verbal, els procediments mèdics coercitius o no consentits (inclosa l'esterilització), la falta de confidencialitat, el fet de no obtenir el consentiment plenament informat, la negativa a subministrar medicació contra el dolor, les greus violacions de la intimitat, la denegació d'admissió als centres de salut, l'abandó de les dones durant el part que pot dur-les a sofrir complicacions evitables i que pot amenaçar la seva vida i la detenció de les dones i els seus fills nounats en els centres, després del part, a causa de la seva incapacitat per a fer front al pagament.

En la seva declaració, l'OMS va reconèixer que aquest maltractament no sols viola el dret de les dones a una atenció respectuosa, sinó que també pot posar en perill el seu dret a la vida, a la salut, a la seva integritat física i a no ser objecte de discriminació.”

Al llarg dels anys, dones de tot el món han relatat, sense sentir a vegades el dret a fer-ho, ser víctimes de comentaris i pràctiques humiliants, burles, observacions sexistes durant l'atenció al part, així com mancança d'autonomia i capacitat de presa de decisions, com per exemple triar la postura que la dona necessita per a parir. Les dones han denunciat haver sofert maniobres desaconsellades per l'OMS (Kristeller, Hamilton, ús rutinari d’episiotomies...), excés de parts induïts, cesàries evitables, abandó durant l'atenció al part, i un llarg etcètera. Pràctiques que atempten contra els drets humans de les dones i que tenen un impacte psicològic, emocional i físic en la dona i el bebè que naixerà. Tal impacte en la salut de la dona podria desencadenar l'aparició de simptomatologia pròpia del trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT), depressió postpart i quadres d'ansietat, fòbics o evitatius (tocofòbia), posant en risc la vinculació amb el bebè i la salut de la díada.

El COPIB rebutja les pràctiques anteriorment detallades, humiliants i incapacitants per a la dona, i defensa el dret de les dones a rebre un tracte digne i respectuós en els serveis de salut reproduc-tiva i en l'atenció al part.

Per tot això, la institució col·legial considera essencial que les administracions competents prenguin en consideració la importància d'aprovar lleis i polítiques en matèria de salut, que contemplin els problemes estructurals i causes subjacents de la violència contra la dona (dinàmica de poder, falta de formació en drets humans, personal qualificat, sobrecàrrega laboral, etc.) i garanteixin en la llei i en la pràctica els drets humans de les dones en els serveis de salut reproductiva i en l'atenció al part.