El COPIB participa a la reunió de l’Observatori del Suïcidi per analitzar les teràpies psicològiques eficaces per a elaborar un programa comú en els equips d'atenció per a la prevenció del suïcidi

Publicat el 26 de Juny de 2019

La vocal de Psicologia Clínica en la Junta de Govern del COPIB, Mariona Fuster, va assistir en representació del Col·legi a la reunió de seguiment de l'Observatori del Suïcidi celebrada el passat 17 de juny. La trobada convocada per Nicole Haber, responsable de l'organisme dependent del Govern de les Illes Balears, es va centrar en un primer moment en la importància de consensuar criteris diagnòstics per a afavorir el registre de casos i obtenir dades d'incidència i prevalença de gestos i temptatives de suïcidi. D'altra banda, es va prestar especial atenció a definir i analitzar les teràpies psicològiques amb major evidència empírica per a posar en marxa des dels equips d'Atenció per a la Prevenció del Suïcidi (APS), amb l'objectiu de ser una unitat d'atenció en crisi.

Després de realitzar una revisió sistemàtica de les teràpies que havien demostrat major efectivitat, es va plantejar la necessitat d'incorporar a més de la intervenció individual, sessions grupals estructurades de tall cognitivoconductual i dialècticoconductual, seguint el model d'altres comunitats. Aquestes sessions es dividirien en una fase inicial que inclou el Safety Plan (equipament de primers auxilis); on es planifica un entorn segur i de contenció, se seleccionen telèfons d'emergència (persones de referència a les quals cridar en el moment de crisi, inclòs el telèfon d'emergències), s'ajuda el pacient a detectar tres senyals d'alarma personalitzades i identificar moments d'especial vulnerabilitat i tres estratègies personalitzades d'afrontament. En la segona fase, s'ajuda el pacient a treballar amb creences desadaptatives per a fer una reestructuració d'aquestes, recerca de pensaments alternatius i esperançadors i entrenament en estratègies pròpies de la teràpia DBT (dialècticoconductual) per al maneig de l'activació i la desregulació emocional. Finalment, l'última fase aniria dirigida a la prevenció de recaigudes, enfortint habilitats d'afrontament i solució de problemes.

En aquests moments tan sols l'Hospital d'Inca, des de fa aproximadament dos anys, com Son Espases, a principis d'aquest any, ja disposen d'una unitat APS. Està pendent la engegada en la resta dels hospitals de les Illes. Una vegada més, els assistents varen coincidir a assenyalar la falta de recursos existents, especialment humans, que existeixen per a posar en marxa aquestes actuacions, que, en moltes ocasions, depenen de treballadors que amplien la seva jornada laboral per a fer-ho possible. Per aquest motiu es va tornar a demandar més mitjans i l'augment de places de professionals de la Psicologia Clínica.