Comunicar una mala notícia no és una tasca fàcil en cap circumstància i per a cap de les parts implicades, ni per a qui comunica la notícia, ni per a la persona que la rep, que pot reaccionar de diferents formes: negació, sorpresa, pànic, xoc emocional, silenci, culpa, incredulitat, dolor, sentiment d'abandó, entre d’altres.
Conscients de la diferència que pot marcar una comunicació adequada o no d'una mala notícia, el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) té previst impartir el pròxim 17 de febrer el curs Comunicació de males notícies en l'àmbit de les emergències. L'objectiu és oferir a les persones que hi assisteixin eines per a abordar de manera adequada aquest tipus de situacions, minimitzar l'impacte emocional que pot provocar en la persona que rep la comunicació amb la intervenció psicològica posterior, i a adaptar la notícia a diferents contexts i col·lectius vulnerables.
Lourdes Fernández, psicòloga general sanitària, experta en Psicologia d'Emergències i membre del comitè coordinador de la Xarxa Iberoamericana de Psicologia d'Emergències (RIPE) imparteix aquesta formació en línia de cinc hores, que està dirigida principalment als professionals de la Psicologia d'Emergències i sanitaris. Des del Col·legi destaquen que aquests grups de professionals, així com persones relacionades amb altres col·lectius d'intervinents en situacions de crisis i emergències han d'estar preparades per a afrontar aquest tipus de situacions, lamentablement tan freqüents en el desenvolupament de la seva professió.
Amb aquesta finalitat, el programa del curs que impartirà Lourdes Fernández preveu abordar a través d'una exposició teòrica-pràctica aspectes fonamentals que permetran a les persones que hi assisteixin en el moment de la intervenció a reconèixer els factors que pronostiquen l'impacte emocional, les reaccions habituals, com protegir l'interlocutor de l'impacte d'una mala notícia i les conseqüències d'una inadequada comunicació.
També es treballaran molts altres aspectes com la importància de preparar el context abans de procedir a donar la notícia; què es comunica, a qui se li comunica i en quin moment es comunica; com donar una mala notícia en el context d'una emergència, com donar una mala notícia a nins i a col·lectius vulnerables. Què es pot comunicar per telèfon i com fer-ho, preparar i acompanyar en el reconeixement d'un mort i si no és possible, com negar o posposar el desig i la petició de la família.
Més específic per a l'àmbit sanitari, Fernández aprofundirà en el protocol Buckman i les diferents fases que preveu per a establir una comunicació amb el pacient mitjançant preguntes indirectes obertes i escolta activa amb tècniques de suport narratiu, i centrant-se en la narració del pacient i en la comunicació no verbal per a saber quina és la percepció del pacient sobre el seu procés i sobre com creu que pot afectar el seu futur.
Finalment, una altra part fonamental de la formació se centrarà en les conseqüències per a al professional que ha de donar la mala notícia i en la importància de l'autoprotecció.
