El COPIB adverteix que els menors i adolescents estan més exposats al ciberassetjament i recorda la importància de l'educació i la prevenció per a combatre la violència entre iguals

Publicat el 7 de Maig de 2020

Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional contra l'assetjament escolar, avui dissabte 2 de maig, el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) vol recordar que el bullying és un tipus de violència que no només s'expressa en forma d'agressió directa (física, verbal i emocional) sinó que també s'estén en les xarxes socials, per la qual cosa molts menors i adolescents estan exposats avui al ciberassetjament/ciberbullying.

La crisi sanitària mundial que estam vivint pel SARS-CoV-2 està contribuint a invisibilitzar altres problemes importants de la societat com la violència entre iguals, deixant desprotegit en aquest cas concret al col·lectiu de menors i especialment als adolescents, que, segons les estadístiques, són el grup més susceptible a aquesta mena de violència. Donades les circumstàncies actuals de confinament, l'accés més fàcil i autònom a la tecnologia, amb una menor supervisió, pot afavorir un augment d'aquesta tipologia de violència en aquestes edats.

Davant aquesta situació, el COPIB recomana als pares no baixar la guàrdia i protegir la salut emocional dels menors i adolescents educant-los en l'ús de les tecnologies i adoptant mesures preventives de control. “És important que no deixin de supervisar l'activitat dels seus fills en les xarxes davant el menor senyal d'alarma”. La vocal de Psicologia Educativa del COPIB, Marta Huertas, destaca que l'eina més efectiva que tenim per a combatre el ciberassetjament és l'educació. “Els pares hem d'educar-nos respecte a les noves tecnologies, aprendre a fer un ús responsable d'internet i no exposar als menors a tots els riscs del mitjà virtual”, assegura, i afegeix que “sobretot, hem d'ensenyar-los a detectar les conductes d'assetjament i dotar-los de seguretat i confiança perquè tenguin la capacitat de comunicar el que està passant a un adult i reaccionar a temps”.

Marta Huertas explica que el ciberassetjament és un tipus de violència més invisible, que pot generar en l'assetjat danys psicològics i emocionals més profunds, perquè no existeix un senyal físic d'alarma i la diversitat d'eines a l'abast de l'assetjador i la rapidesa del mitjà dificulten una detecció primerenca de les conductes violentes, que poden prolongar-se en el temps: Es propaguen fotografies i vídeos ràpidament per les xarxes posant rostre a la víctima; es creen circuits específics (fòrums, grups i WhatsApp…) per a abocar comentaris negatius i informacions falses, i fins i tot es creen perfils falsos per a suplantar la identitat de l'assetjat, entre altres conductes violenta. “Una víctima en aquest procés es veu danyada no sols per allò que li estan fent, sinó també per la interpretació d’allò que pensen que li estan fent”, assenyala la vocal del COPIB, que a més recorda que en la circumstància en la qual estam potser no tots els adolescents tenen a un adult al costat que els ajudi de manera adequada”.

Huertas insisteix que “no podem subestimar el dany psicològic que produeix aquest tipus de violència i tenir el coneixement necessari per a detectar qualsevol signe que ens indiqui que el nostre fill pot estar sent víctima d'assetjament és fonamental per a tractar-lo a temps”. Sobre aquest tema, la psicòloga apunta que és freqüent observar en l'assetjat un marcat descens els seus nivells d'autoestima i autoconcepte, sentiment de culpabilitat per l'agressió que estan patint, inseguretat, vergonya per no saber gestionar la situació… Tota aquesta situació interfereix en el seu rendiment escolar, en com es relaciona amb els altres, i com se sent. En els casos més greus, la víctima pot arribar a sofrir patologies relacionades amb la personalitat o l'estat d'ànim, com per exemple depressió severa o fòbia social arribant en els casos més greus a la ideació suïcida.

Finalment, la vocal de Psicologia Educativa del COPIB recorda també la necessitat de sensibilitzar a la resta de companys en la corresponsabilitat d'aquestes conductes violentes. “Hem de conscienciar-los sobre la importància de no participar i denunciar aquest tipus de comportaments. És la millor arma que tenim per a erradicar-los i acabar amb un problema social greu com és la violència entre iguals, física i virtual”, assegura. Prevenir i detenir l'assetjament escolar en qualsevol de les seves expressions és una responsabilitat de la societat i de tota la comunitat educativa: pares, alumnes, professors i responsables polítics.