Dia Internacional del Supervivent del Suïcidi: El COPIB subratlla la necessitat de contemplar mesures de suport psicològic per als supervivents del suïcidi a Balears

Publicat el 20 de Novembre de 2020

El suïcidi es cobra cada any milers de vides en el món, encara que unes altres milers de persones sobreviuen a ell: familiars de la víctima, amics i coneguts. Coincidint amb la commemoració del Dia Internacional del Supervivent del Suïcidi, cada tercer dissabte del mes de novembre, el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) adverteix que l'impacte psicològic que la pèrdua traumàtica d'una persona pot ocasionar en el seu entorn familiar i social no es pot menysprear i subratlla la necessitat de preveure mesures i reforçar els dispositius assistencials especialitzats amb professionals de la psicologia per a garantir la recuperació dels supervivents del suïcidi a les Illes.

Segons l'OMS, cada acte suïcida afecta a un mínim de sis persones. A les Illes, l'última estadística disponible de 2018 va registrar 71 morts per suïcidi, per la qual cosa estaríem parlant de més de 400 supervivents del suïcidi a Balears. Això sense tenir en compte que s'estima que la xifra real de suïcidis que es produeixen en la nostra comunitat, en grau de temptativa i consumats, podria duplicar fàcilment les dades registrades, per la qual cosa estaríem parlant de més de 800 persones supervivents del suïcidi en el nostre arxipèlag a l'any.

La coordinadora del Grup de Treball de recerca, Prevenció i Assistència a la conducta suïcida del COPIB, Jennifer Prata, explica que reparar el mal produït per la pèrdua traumàtica d'un familiar o persona propera és un treball complex, perquè són molts els sentiments, emocions i percepcions que es despleguen en el supervivent: “abandó, culpa, vergonya, estigma, aparició de conductes autodestructives i especialment sensació de buit. Un buit inesperat que descol·loca l'ordre individual, familiar i social, amb efectes i reaccions diferents en cada individu afectat”. Tot això, apunta, “exigeix necessàriament una labor conjunta de sensibilització i informació ciutadana per a conscienciar sobre el patiment d'aquestes persones i trencar l'estigma que envolta al dol per suïcidi”.

Igualment es va oferir per part del COPIB la possibilitat de posar en funcionament un programa puntual d’assessorament i suport psicològic telefònic al professorat per a tranquil·litzar, acompanyar i assessorar al col·lectiu docent davant una conflictivitat sobrevinguda.

Des del COPIB consideren que, si bé les principals estratègies de l'Administració han d'estar enfocades en la prevenció i en el tractament de la conducta suïcida, no menys important és aprofundir i plantejar solucions i mesures de suport psicològic als supervivents.

“Parlam d'atendre les necessitats d'aquestes persones dotant al sistema assistencial dels recursos psicològics adequats, però també parlam de formar professionals que puguin atendre les necessitats d'aquestes persones, de disposar d'eines vàlides per a actuar en el dol per suïcidi, de fer corresponsables a les institucions sanitàries i socials, influint, a la llarga, en el conjunt de tota la societat perquè, en el fons, la dificultat de poder intervenir en el suïcidi i amb els supervivents no és més que la lluita per deixar de veure com un tabú aquesta realitat”.

“Conscienciar a la població i parlar obertament sobre el suïcidi continua essent necessari, perquè encara existeixen molts tabús”, destaquen. “La influència social, cultural i individual sobre les creences arrelades en el suïcidi i els supervivents, fan que sigui difícil poder parlar d’allò que ha succeït, de la culpa, dels temors, de les distorsions i sentiments”.