Resum del "XII Congreso Español de Sexología y VI Encuentro Iberoamericano"







El Centro Sexológico Psicológico Andaluz (CENSEPS) i la Federació Espanyola de Societats de Sexologia (FESS) varen reunir el cap de setmana passat a sexòlegs, metges, professionals sanitaris i experts de l'àmbit de la sexologia, al “XII Congreso Español de Sexología y VI Encuentro Iberoamericano” que va tenir lloc el 14, 15 i 16 de novembre a Còrdova.

Entre els temes que es varen tractar al congrés m'agradaria destacar el presentat per Rafael Sánchez Borrego, president de l'Associació Espanyola per a l'Estudi de la Menopausa, sobre “Sexe i vida més enllà dels 50” on es va parlar sobre si calia veure la sexualitat de forma diferent o més aviat abordar-la de diferent manera. Existeixen moltes línies de recerca en marxa.

Una de la ponències fou sobre la “Sexualitat de l'home madur” impartida per Rafael Prieto, expert en Medicina Sexual i Reproductiva. En l'actualitat, Prieto és el coordinador de la Unitat d'Andrologia medicina sexual i Reproductiva del Servei d'Urologia de l'Hospital ‘Reina Sofía’ de Còrdova des de 1998; a més, és president de l'Associació Espanyola d'Andrologia Medicina Sexual i Reproductiva (ASESA).

El ponent va explicar que les disfuncions sexuals més freqüents en l'home madur són:

  • Disfunció erèctil.
  • Disfunció ejaculadora.

Així mateix, va destacar la importància de no confondre l’existència d’una major prevalença de disfunció erèctil en l'home madur amb el plantejament que és un procés normal d'envelliment. La disfunció erèctil sempre és patològica, independentment de l'edat de l'home i, per tant, requereix sempre un diagnòstic correcte que permeti un tractament idoni del pacient que la pateix. L'home gran presenta amb més freqüència una resposta erèctil i ejaculadora anòmala que té sens dubte un efecte negatiu notable en la qualitat de vida, amb nivells creixents d'ansietat i depressió. És més freqüent l'existència de comorbiditats que modifiquen la resposta sexual i, en ocasions, dificulten el seu tractament. És important diferenciar a aquells homes, en els quals la disfunció sexual és un símptoma més d'una altra patologia subjacent i, per tant, oferir un tractament no solament per millorar la funció sexual, sinó també per poder tractar l'etiologia que ho està provocant.

“No s’han de posar més anys a la vida, sinó més vida als anys” R. Prieto

Una altra de les ponències va ser a càrrec de Froilán Sánchez, doctor en Medicina i Sexòleg i membre de l'Acadèmia Internacional de Sexologia Mèdica i Espanyola de Medicina Sexual, que va parlar sobre “Patologia i sexualitat”. De la seva ponència em qued amb que:

  • Una sexualitat satisfactòria beneficia física i emocionalment a dones i homes
  • L'activitat sexual és beneficiosa per al somni, l'estrès i la imatge corporal
  • La satisfacció sexual s'associa a longevitat en tots dos sexes
  • A l'alta freqüència ejaculadora (≥21/mes) disminueix el risc de càncer de pròstata
  • L'activitat sexual disminueix el risc de malaltia coronària amb la qual cosa es trenca el mite que “el sexe és perillós per al cor”
  • No obstant això, en la malaltia minva la funció sexual i es deteriora la qualitat de la trobada

La conclusió que en trec de les ponències és que és cert que l'edat té una influència sobre la sexualitat, passada la barrera dels 50, però no és generadora de disfunció sexual.

  • Ni l'interès ni l'activitat sexual desapareixen amb l'edat. La sexualitat no té edats
  • La sexualitat en l'edat avançada és molt variable d'unes persones a unes altres
  • El grau de satisfacció sexual podria fins i tot millorar en algunes persones
  • La sexualitat ha de centrar-se més en les sensacions i menys en el rendiment i en la capacitat coital
  • Els efectes de l'edat en la resposta sexual poden condicionar un allunyament

Elena Jorquera Riera.
Psicòloga general sanitària i terapeuta sexual i de parella
Membre de la Vocalia d’Envelliment