Celebració de la taula rodona amb motiu del Dia Internacional de la Família el dia 15 de maig de 2013

El Dia Internacional de la Família és una festivitat instaurada per l'Assemblea General de les Nacions Unides mitjançant una resolució del 20 de setembre de 1993. Els representants dels països del món varen triar que se celebri el 15 de maig de cada any.

Segons l'Organització de les Nacions Unides (ONU), els seus objectius són crear una major consciència de les qüestions relacionades amb la família i millorar la capacitat institucional de les nacions per fer front, mitjançant l'aplicació de polítiques àmplies, als problemes relacionats amb la família.

Des de 1994, aquesta celebració es duu a terme mundialment desenvolupant un tema especial escollit per l'ONU. Per exemple, els primers temes varen ser “El paper fonamental de les famílies en el procés de desenvolupament humà” (1994), “Les famílies: clau per prevenir rivalitats ètniques i promoure la tolerància” (1995) i “Famílies a la vora de l'extinció en zones de guerra i àrees afectades per conflictes” (1996). L'any 2011 el tema va ser "Lluita contra la pobresa de les famílies i l'exclusió social".

Aquesta data és important perquè ens permet reflexionar sobre la importància de la família per al desenvolupament ple de l'ésser humà. Les autoritats educatives de cada país han de ressaltar el valor de la família a les escoles, ressaltant especialment el respecte i gratitud que devem als nostres padrins, pares i germans.

Què entenem per família? La família, segons la Declaració Universal dels Drets Humans, és l'element natural, universal i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat, però aquesta definició és molt general (D1). Quina imatge ens ve a la nostra ment quan pensam en la família?

Les formes de vida familiar són molt diverses, depenent de factors socials, culturals, econòmics i afectius. La família, com qualsevol institució social, tendeix a adaptar-se al context d'una societat i aquest és el nostre. Convivim famílies tradicionals, famílies reconstituïdes, famílies homosexuals, famílies adoptives, monoparentals, que s'inicien amb fecundació in vitro o ventre de lloguer.

Davant tanta varietat, es fa complicat donar una definició. No hi ha consens sobre la definició de la família i no hi entrarem ja que seria objecte d'un altre debat, però sí és important NO solament saber que tots aquests tipus de família coexisteixen i formen part de la nostra realitat sinó, també, prendre consciència que en el si d'aquestes famílies estan desenvolupant-se persones que seran els adults i la gent gran de demà.

(D2) Volem fer una breu referència a la Teoria de Margaret Mahler sobre el desenvolupament emocional i psíquic del nin, tenint en compte que aquestes fases es repetiran de nou molt semblants en l'etapa de l'adolescència, que serà una etapa novament de separació-diferenciació del si familiar i, podríem anar més enllà (i aquí ja obr una reflexió), quan passam a l'etapa de la jubilació no serà una etapa de nova separació-diferenciació sinó que serà el repte de PRESERVAR la nostra separació i diferenciació com a individus mantenint el màxim de temps la nostra independència i autonomia personal.

(D3) Envelliment actiu segons l'OMS en 2002, és el procés d'optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat amb vista a millorar el benestar i la qualitat de vida segons s'envelleix”. Mes enllà de l'envelliment actiu individual cal anar pensant en l'envelliment actiu poblacional!

(D4) He reflexionat, en algun moment, com estic vivint aquesta etapa de la meva vida? La visc amb serenitat?, estic frustrat?, em sent tot sol?, em sent satisfet del camí recorregut? (D5) Envelliment actiu individual i poblacional (D6) Imatges sobre envelliment actiu.

(D7) L'envelliment actiu és un concepte bio-psico-social i no es redueix solament al manteniment d'una bona salut lliure de discapacitat, també implica el manteniment òptim d'aspectes psicològics i socials.

(D8) Avui en dia, encara en moltes ocasions, ens trobam que la SOCIETAT RELACIONA la VELLESA amb DEPENDÈNCIA, malaltia, falta de productivitat i, sovint, fa sentir a la gent gran que el seu valor s'estableix pel que va ser, rebutjant considerar a la persona pel que està sent en el moment present. Per això, hem de fomentar un envelliment SALUDABLE , ACTIU, PRODUCTIU , AMB ÈXIT.

Tots aquests conceptes d'envelliment saludable/actiu/productiu/amb èxit estan interrelacionats, on el concepte d'ACTIU ho engloba tot. SALUDABLE: salut, exercici físic i cognitiu estan en un mateix bloc. AMB ÈXIT: emoció positiva, autoregulació emocional davant situacions positives i negatives, afecte positiu (elevada energia, bona concentració i participació plaent), alta participació social (PRODUCTIU).

L'envelliment actiu es pot promocionar al llarg del cicle vital i durant el procés d'envelliment. Han de promocionar-se per aconseguir envellir activament: hàbits saludables, funcionament cognitiu, funcionament emocional, control i estils d’afrontament positius i participació social.

Què és un envelliment saludable i actiu? És molt més que absència de malaltia i que el simple manteniment de les capacitats funcionals. Té a veure amb diferents aspectes de la vida relacionats amb mantenir-se bé físicament i mentalment, independent, amb alta participació social i benestar. És, sobretot, el MANTENIMENT DEL COMPROMÍS AMB LA VIDA. Des d'aquesta perspectiva té cabuda l'envelliment actiu des de la discapacitat.

(D8) Pilars de l'envelliment actiu... Pautes per a un envelliment actiu (OMS) :

Prevenció i promoció de la salut

  • 1. Hàbits saludables
  • 2. Funcionament físic, mantenir activitat física i realitzar exercici físic
  • 3. Funcionament mental; exercicis que enforteixin les capacitats mentals i d'aprenentatge
  • 4. Fomentar la independència i autonomia: estratègies d’afrontament i autoregulació de les emocions
  • 5. Vinculació i participació social

És bàsic i fonamental que la persona gran es reconegui com a PROTAGONISTA I RESPONSABLE DEL SEU PROCÉS d'envelliment.

(D9) D'altra banda, la SOCIETAT ha d'exercir un important paper en la creació de condicions i oportunitats de creixement i desenvolupament personal informant,educant i ajudant a les persones a saber com actuar per sentir-se bé, intervenint a temps amb la finalitat de prevenir i retardar l'inici de certs estats de dependència.

El repte per als polítics i per a les administracions públiques que s'ocupen d'aquestes qüestions serà oferir i incentivar les oportunitats d'envellir activament i de viure independentment.

Si prenem per principi de solidaritat el conjunt d'aspectes que relacionen o uneixen a les persones, la col·laboració i ajuda mútua que aquest conjunt de relacions promou i encoratja permetrà esbossar com a principals objectius alguns aspectes per afrontar els canvis que comporta la vellesa i gaudir d'aquesta etapa de la vida així com facilitar algunes pautes per promoure l'autonomia personal de les persones grans i la seva integració social.

La dècada dels noranta duu associada la cerca de la connexió i cohesió entre les diferents generacions, i per tant la marxa cap al que Nacions Unides va denominar “una societat per a totes les edats”, en la qual hi tenguin cabuda totes les generacions amb independència de la seva edat i la participació activa en la societat, evitant d'aquesta manera la discriminació i marginació social cap als més grans (Newman et al., 2007).

(D10) Hi ha alguna cosa en comú en tots els PI i és el fet que, en els mateixos, hi participen diferents grups d'edat i generacions, i cerquen que el benefici repercuteixi en totes les generacions que hi participen, s’anomeni grans-nins, grans-joves, grans-adults, etc., no obstant això, com bé afirmen Pinazo & Sánchez (2005), no n'hi ha prou amb el fet que en les activitats hi participin diferents generacions sinó que a més ha de donar-se una interacció, un intercanvi, un espai comú que aporti beneficis a tots dos.

2012 és l'Any Europeu de l'Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional. Una ocasió per reflexionar sobre el fet positiu que els europeus viuen ara més i amb més salut que mai i d'assumir les oportunitats que això representa.

L'envelliment actiu pot donar a les persones grans l'oportunitat de:

  • Seguir exercint un paper actiu durant més temps en la societat.
  • Continuar participant al mercat laboral i compartir la seva experiència.
  • Viure una vida el més saludable i activa possible.

(D11) La Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia va voler unir-se a la Comissió Europea i a la Societat Europea de Geriatria i Gerontologia l'any de l'Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional presentant el llibre “La experiencia de envejecer”, en el qual es recullen 44 testimonis de persones grans que han tengut i segueixen tenint una vida activa i destacada i que poden ser exemple a seguir entre diferents generacions.

La solidaritat intergeneracional ens transmet la idea que la nostra societat ha d'estar concebuda per a tots. Només així podem garantir una millora de la qualitat de vida i un considerable estat de benestar a les persones grans, creixents en una societat on cada vegada es viu més anys.

El llibre “La experiencia de envejecer” es va presentar el dia 1 d'octubre de 2012, Dia Internacional de la Gent Gran, en el Saló d'Actes del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, dia i marc adequats per retre homenatge als grans, ressaltant la saviesa, experiència i solidaritat que aporten a la societat i poder transmetre els reptes i compromisos de futur a les noves generacions.

(D12) Contribució de la psicologia a l'envelliment actiu

(D13) Contribucions de la Vocalia d'Envelliment del COPIB a l'envelliment mitjançant les diferents activitats relacionades amb la intervenció: preventiva i terapèutica, formació i recerca. Promoure una imatge que destaqui l'atractiu, la diversitat i la creativitat de les persones d'edat i la seva contribució vital a la societat, reconeixent que l'autoritat, saviesa, dignitat i la prudència, són fruit de l'experiència de tota una vida. Promocionar l'envelliment actiu és altament rendible a nivell personal i per als poders públics i tota la societat: Afegir anys a la vida: augment d'esperança de vida... SI...; afegir salut a la vida: augment d'anys lliures de malalties i discapacitats greus... TAMBÉ...; afegir vida als anys: vida més activa, desenvolupant els potencials i donant més oportunitats a les persones amb discapacitat... ÉS FONAMENTAL.

Es pot aprendre de gran i canviar actituds per VIURE MILLOR, facilitar l'inici de nous hàbits saludables, possibilitar que millorin les nostres competències personals i socials, i contribuir, en definitiva, a la prevenció de la dependència.

CONCLUSIONS

  • 1. És important prendre consciència que en el si d'aquestes famílies s’estan desenvolupant persones que seran els adults i la gent gran de demà.
  • 2. L'envelliment de la població és el producte de l'èxit de la humanitat, però és un nou repte per a l'individu i per a la societat.
  • 3. L’envelliment actiu és un tipus d'envellir. La vellesa no s'improvisa: hàbits saludables, alta activitat física i cognitiva, autoregulació emocional i participació social són els quatre dominis essencials per envellir bé.
  • 4. És important que la persona prengui consciència que ella mateixa és responsable de la seva forma d'envellir.
  • 5. Els responsables de l'atenció integral de les persones grans tenen el deure de promocionar l'envelliment actiu que és prevenir la dependència (no és inevitable!).
  • 6. La societat ha de lluitar contra l’edatisme i estereotips que suposen una amenaça.
  • 7. És fonamental obrir portes a la participació real i sense cap emperò de la nostra gent gran en totes les àrees.
  • 8. En les relacions intergeneracionals no n'hi ha prou amb el fet que en les activitats hi participin diferents generacions sinó que, a més, ha de donar-se una interacció, un intercanvi, un espai comú que aporti beneficis a tots dos.